Roma és famosa per les seves ruïnes antigues, les seves majestuoses places i les seves romàntiques postes de sol, però després de la foscor, una altra Roma cobra vida. Una ciutat d'ombres i murmuris, on els carrerons empedrats ressonen amb històries de fantasmes, conspiracions secretes i contes massa esgarrifosos per trobar-los a les guies turístiques.
Aquest recorregut a peu comença a l'emocional Portico d'Ottavia, al cor del gueto jueu. Aquí descobrireu tradicions centenàries de misticisme i càbala, el misteriós poder del número 7 a Roma i la inquietant llegenda del Gòlem. En un lloc on la història i el mite s'entrellacen, sentiràs el passat respirant al teu voltant.
Abans d'endinsar-vos més en els secrets més foscos de la ciutat, gaudiu d'un tast del costat més lleuger de Roma: una parada a una pizzeria local per menjar un tros calent i fragant d'autèntica pizza romana. És la manera perfecta de preparar-se per al que vindrà.
Des d'allà, entreu al Passetto del Biscione, un antic passadís amb frescos que antigament s'utilitzava per a reunions secretes, amors prohibits i escapades ràpides. No us oblideu de la càmera: aquest lloc amagat és un dels racons més fotogènics de Roma, i també coneixereu la curiosa història de les “Madonnelle” de la ciutat, unes petites imatges sagrades col·locades en racons inesperats.
A continuació, arribareu a Campo de' Fiori, on l'estàtua de bronze de Giordano Bruno s'alça desafiant sobre la plaça. Cremat viu per heretgia el 1600, continua sent un símbol del pensament lliure i del coneixement prohibit. La seva presència, fins i tot en bronze, és inquietant, sobretot després de la posta de sol.
El camí continua fins a l'església barroca de Santa Maria dell'Orazione e Morte. Adornada amb cranis, ossos i inscripcions macabres, aquesta església va ser construïda per honorar els morts anònims trets del riu Tíber. La façana mateixa et rep amb cranis esculpits, que ofereixen un clar recordatori de la mortalitat.
Caminant per l'elegant Via Giulia, sentireu a parlar de Giulia Tofana, l'enverinadora del segle XVII que va crear la letal “Aqua Tofana” i la va vendre a dones que buscaven escapar de matrimonis infeliços. Els llambordes llises d'aquí amaguen històries de traïcions i intrigues.
Després passarem per sota l'Arco dei Banchi, un passadís secret que antigament permetia a banquers, espies i fins i tot sacerdots moure's entre el Vaticà i el cor de la ciutat sense ser vistos.
Per equilibrar els freds amb la dolçor, ens aturarem a prendre unes galetes tradicionals “ciambelline al vino” i una copa de vi, una delícia romana que s'ha gaudit durant segles.
Finalment, quan arribem a la zona propera al Ponte Sant'Angelo, coneixerem la figura esgarrifosa de Mastro Titta, el botxí més famós de Roma. La seva obra macabra i la seva complexa personalitat fan que el final de la gira sigui fascinant, si bé inquietant.