No us podeu perdre l'oportunitat de visitar una de les “possessions” més antigues de Mallorca, casa típica mallorquina amb racons amb encant i conservant la seva essència. Un jardí meravellós per passejar que delectarà els vostres sentits.
Deixa't impressionar amb aquest bonic jardí al bell mig de la Serra de Tramuntana.
Amb una clara influència del paisatgisme anglès. L'accés consta d'una àmplia avinguda, o passeig romà de saló, amb tres carrers de grans plàtans, que arriba fins a la Clastra (el típic “pati” de les masies mallorquines d'una certa importància, anomenats “possessions”). .
Al final d'una avinguda de palmeres hi ha la façana que dóna accés a l'element més emblemàtic del jardí: la pèrgola amb les seves fonts d'aigua, reconstruïda a principis del segle XVIII. La meitat de la seva longitud està adornada amb vint-i-quatre hidres de pedra.
Els nombrosos dolls d'aigua es creuen, convertint la brillantor i el murmuri de l'aigua en un autèntic regal per als sentits.
Com a finca històrica i amants de l'entorn i de la fauna i flora característica de les Illes Balears, més concretament de la Serra de Traumanta, criem el t ípic porc negre per a la tradicional “matanza” que es realitza durant els mesos d'hivern per obtenir la famoses “sobrassades”. També s'hi poden trobar cabres mallorquines i eivissencas, així com galls de pèsol, ànecs i altres aus de corral.
Les Illes Balears són una de les zones amb un major nombre de races autòctones, per la seva posició insular i el mínim contacte amb espècies de fora de l'illa.
L'estructura de la casa té arrels romano-andaluses. Trobem trets i elements de diferents estils: àrab, gòtic, renaixentista, barroc, romà, rococó i fins i tot anglès en la decoració de les estances.
A l'interior destaquen la planta baixa, on es troben més àmpliament moblades les sales, que inclouen la “Sala Gran” amb escenes pintades del port de Palma i d'altres poblacions; la “Sala de l'Alcova”, les parets de la qual estan cobertes de domasco groc, damunt pintura d'escenes rurals; la “Sala de la Cadira” amb nombroses il·lustracions, instruments musicals, bustos neoclàssics; i el menjador, fruit de les reformes del segle XIX amb escenes pintades sobre fusta i tapissos pintats de tela.