El Bosco es diferencia dels jardins italians i, tot i encaixar en la cultura arquitectònic-naturalística de la segona meitat del segle XVI, constitueix un unicum, donant vida a un laberint hermenèutic de silencis, al·lusions i il·lusions.

Les escultures estan lliures de perspectiva recíproca o de relacions proporcionals.
La serenitat clàssica cedeix el pas al gust manierista per l'estrany i, amb els seus elements gegantins, determina una relació desconcertant amb la natura.
Nombrosos estudis han intentat resoldre l'enigma d'aquest bosquet, situat en una zona intermèdia entre l'art, la màgia i la literatura, però el jardí de Bomarzo està destinat a seguir sent un lloc ple d'encant i misteri que genera històries i sol·licita la imaginació de cada visitant.