Tast de vins Barolo des de Milà: descobreix la regió vinícola amagada d'Itàlia

Hi ha un moment en què els turons del Piemont deixen de ser paisatge i es converteixen en quelcom viu.

Passa quan deixes enrere Milà.
La geometria de la ciutat es dissol.
L'autopista puja, l'aire es refreda i l'horitzó es converteix en una llarga i suau onada de vinyes.

Aquestes són les Langhe, una terra modelada per segles de mans i estacions.
La terra aquí no és només brutícia, és memòria.
Cada filera de vinyes ha estat cuidada, reparada, portada endavant per famílies que mesuren el temps no en anys, sinó en collites.

Viatgeu a aquests turons amb un transport còmode, observant-los desplegar-se lentament, com si la terra es presentés amb una gràcia deliberada.

El vostre primer contacte és amb un celler familiar.
No és una sala d'exposició. No és una marca.
Un lloc on el vi encara és una conversa entre la terra i la paciència.

Entraràs al celler: aire fresc, bótes de roure, el brunzit silenciós de la fermentació.
I llavors comença el tast: sis expressions de la regió, cadascuna més profunda, més estratificada, més arrelada que l'anterior.
Entre ells: el Barolo, conegut com el rei dels vins italians: potent però elegant, un vi que es revela lentament, com una història que només es diu a aquells que s'hi queden prou temps per escoltar-lo.

Des de les vinyes, la carretera serpenteja fins a Alba, una ciutat que fa olor de tòfona i avellanes torrades, on els carrers empedrats recorden els matins de mercat i les festes de la collita.

Aquí, el menjar no s'organitza: es conrea, es caça i es recol·lecta.
A la tardor, la Fira de la Tòfona Blanca omple la ciutat d'una silenciosa reverència.
Pasta tajarin fresca, un toc de mantega, una nevada de tòfona blanca ratllada prou fina per deixar que l'aroma pugi i perduri.
Però fins i tot a l'estiu, Alba ofereix els seus regals més senzills: tòfona negra, formatges locals, Barbera en petites copes compartides en taules de fusta.

El dia s'acaba en un castell situat al cim d'un turó, vigilant les valls com el temps vigila la memòria.
Des d'aquí, les vinyes s'estenen en totes direccions, i en dies clars, els Alps s'alcen pàl·lids i distants com una promesa.

Respires un últim alè dels turons.
Una última mirada abans de girar-se cap a Milà.
I alguna cosa ha canviat — silenciosament, però inequívocament.

No només vas visitar el Piemont.
Hi has entrat.
–Programa de dimarts

Els dimarts, quan el castell descansa, visitem La Morra, un poble panoràmic sobre la vall del Barolo.
La vista aquí és àmplia i lenta: vinyes que ressonen com onades, els Alps flotant lluny.
Igual d'obert.
Igual de cert.