El mestratge del barber turc, una tradició que data de segles enrere, s'aixeca sobre pilars sòlids arrelats a l'era otomana. Els que aspiraven a ser barbers havien de superar una sèrie d'exàmens pràctics rigorosos, que avaluaven la seva compostura, habilitat i capacitat per gestionar les seves emocions. Tot i que pot semblar un conte de la vella escola, aquesta mateixa mentalitat, afortunadament, encara preval a la Turquia moderna.

A les perruqueries locals de Turquia, l'ètica professional té prioritat sobre l'experiència, sense pressa per adquirir coneixements. Tanmateix, es creu fermament que l'ètica professional és intrínseca a l'individu. La sinceritat i la confiança que hi ha a la base de la relació entre el barber i els seus clients són de la màxima importància, la qual cosa explica que els barbers turcs siguin molt buscats a molts altres països.

Les barberies en poques paraules

Als segles XVIII i XIX, els barbers eren semblants als venedors ambulants, afaitant els clients gairebé a qualsevol lloc: cafeteries, cases i fins i tot als carrers. Les seves habilitats i artesania s'estenia més enllà de l'afaitar. Un mestre barber també realitzaria tasques com ara sagnar, procediments quirúrgics menors, neteja de ferides, eliminació de polls, neteja del cabell, “circumcisió” i extracció de dents. Tanmateix, en el món modern, aquestes pràctiques ja no formen part del seu repertori.

Afaitar i arreglar els homes tradicionals turcs

L'eina principal d'un barber és la navalla, que s'utilitza per afaitar. L'afaitat turc tradicional és conegut per l'ús hàbil d'una “navalla tallada” per part dels barbers, un nivell d'experiència que només es pot aconseguir amb anys d'entrenament i experiència. Tanmateix, els barbers no es centren només en els talls de cabell i l'afaitat.

Si tens pèl facial no desitjat, el barber pot eliminar-lo amb una corda fina o altres mètodes especialitzats. També oferiran massatges facials per calmar la pell i, si cal, aplicaran una màscara per suavitzar i cuidar la cara.