Sintra Al poble de Sintra hi podem trobar testimonis de pràcticament totes les èpoques de la història portuguesa i, no poques vegades, amb una dimensió que, per la seva importància, va superar els límits d'aquest territori. En la candidatura de Sintra a Patrimoni de la Humanitat/Paisatge Cultural amb la Unesco, es tractava de classificar tot un àmbit que s'assumia com un context cultural i ambiental amb unes característiques específiques: una unitat cultural que s'ha mantingut intacta en una plétora de palaus i parcs; de cases pairals i respectius jardins i boscos; de palaus i xalets inserits enmig d'una vegetació exuberant; d'extensos trams emmurallats que coronen els cims més alts de la Serra. També una gran quantitat de convents de meditació entre penya-segats, boscos i fonts: esglésies, capelles i ermites, centres seculars de fe i d'art; finalment, una unitat cultural intacta en una gran quantitat de restes arqueològiques que apunten a ocupacions de diversos mil·lennis. Llegeix menys

Cabo da Roca Cabo da Roca és el punt més occidental de Portugal continental i d'Europa continental. El jaciment es pot visitar, no a l'extrem, sinó a una zona a 140 m d'altitud. El cap forma l'extrem occidental de la Serra de Sintra, submergint-se a l'oceà Atlàntic. Luís Vaz de Camões el va descriure com el lloc “On acaba la terra i comença el mar” (a Os Lusíadas, Cant III). Un patró de pedra amb una làpida marca aquesta característica geogràfica a tots els que visiten aquest lloc. La seva flora és diversa i, en molts casos, compta amb espècies úniques, sent objecte de diversos estudis que també s'estenen a la geomorfologia, entre d'altres. Forma part del Parc Natural de Sintra-Cascais, en una zona de fàcil accés i de gran afluència de turistes, amb molta gent que la visita.

Cascais El seu origen com a entitat independent data de la Carta de la Vila, del 7 de juny de 1364, en la qual el rei D. Pedro I de Portugal la separava del terme de Sintra pel seu desenvolupament econòmic. Administrativament, només es va independitzar l'any 1514, quan es va dotar d'una carta pròpia. Ocupat des del Paleolític, i amb un important patrimoni arqueològic, el municipi es va centrar des de ben aviat en la producció agrícola, la pesca i l'extracció de recursos. El Tajo va contribuir a la seva importància, disposant avui d'un vast patrimoni arquitectònic militar. Pels seus valors naturals i paisatgístics, tant el poble com el municipi van experimentar un augment de popularitat que el va convertir a partir del segle XIX en la destinació preferida de les elits portugueses i estrangeres. L'arribada i l'electrificació del ferrocarril van ser fonamentals per al progrés del municipi, essent el principal factor de la seva urbanització a partir de 1930. Llegeix menys