Illa de Lachea Aci Trezza
L'illa Lachea, no gran, és el més gran dels afloraments que formen l'arxipèlag dels Cíclops, just davant d'Aci Trezza, a Sicília.
Forma part de la Reserva Natural Integral Isola Lachea i Faraglioni dei Ciclopi, l'àrea protegida establerta per la Regió Siciliana el 1998.
L'illa, com les altres de l'arxipèlag, és d'origen subvolcànic, formada per la intrusió de magma a les roques preexistents del fons marí.
El 1869 es va trobar una destral prehistòrica de diorita, mentre que el 1919 es van identificar dues tombes rupestres, esculpides a la roca per la mà de l'home. De l'època romana tardana són els objectes trobats dins d'un dels dos grans forats circulars (d'aproximadament un metre de profunditat) de l'illa: olles, àmfores, pesos de teler, agulles d'os, fragments d'una pinta d'os i una petita làmpada.
El museu naturalista alberga una rica col·lecció de fauna i flora.

Els Farallons
Es pensa que el seu origen s'associa amb la ira del ciclop Polifem que, encegat per Ulisses, hauria llançat les roques al mar contra l'heroi grec per evitar que fugi.
Una història que sens dubte ha alimentat la llegenda sobre les Illes Cíclops, també explicada al novè llibre de l'Odissea. Deixant de banda la fantasia, es tracta de meravelloses obres de la natura, esculpides durant milers d'anys pel vent i la pluja, que es troben dins d'una zona marina protegida, composta per l'illa Lachea, muntanyes i quatre altres roques disposades en arc. El seu origen –a més de la llegenda de Polifem– es remunta a la primera de les quatre fases de l'evolució del volcà Etna, una intensa activitat volcànica que va començar fa aproximadament mig milió d'anys.

Castell normand d'Aci Castello
El castell d'Aci es troba a Aci Castello, a la província de Catània. La fortificació, d'origen incert, va ser el punt de suport del desenvolupament del territori dels Aci a l'edat mitjana. Durant les Vespres Sicilianes, va ser sotmesa al senyoriu de Roger de Llàuria, després a l'època aragonesa ho va ser de Joan de Sicília i finalment de l'Alagona sent assetjada diverses vegades. Actualment acull un museu cívic.
El promontori basàltic on s'alça el castell, està format per fluxos de lava submarins (coixí) que tenen una edat radiomètrica d'uns 500.000 anys des del present. El penya-segat basàltic està envoltat per un flux de lava de temps prehistòrics que a la historiografia del segle XIX s'havia atribuït erròniament a l'erupció de 1169

Coves d'Ulisses a Ognina

Degustació de menjar i vins sicilians