Originàriament, Plaszow, inaugurat el 1940, estava previst com a camp de treballs forçats, però el 1941 el camp es va ampliar i posteriorment es va convertir en un camp de concentració, on a partir del 28 d'octubre de 1942 va començar la deportació dels jueus del gueto de Cracòvia. Plaszow era conegut com un camp de concentració, proveïnt de mà d'obra diverses fàbriques militars i una pedrera. En aquella època el campament ocupava 12 hectàrees del terreny que antigament ocupaven els cementiris de les comunes jueves de Cracòvia i Podgórze. Va ser el 1943-1944 que els jueus dels guetos tancats de Bochnia, Tarnow, Wieliczka, Rzeszow, Przemysl i el camp de Szebnie van ser empresonats aquí. El juliol de 1943 els alemanys van establir un camp de treball “educatiu” per als polonesos. Les persones detingudes allí eren ciutadans de Cracòvia i víctimes de la pacificació dels pobles propers a Cracòvia. El campament i la vida en ell es mostren a la pel·lícula La llista de Schindler (1993) sobre la vida d'Oskar Schindler. L'àrea que albergava el campament consta ara de turons i camps poc boscosos, amb un gran monument a totes les víctimes, erigit el 1964 i pocs més petits. Com que la zona de Plaszow és ara una reserva natural, el director Steven Spielberg va construir una rèplica del campament a la pedrera de Liban, a uns centenars de metres. Visitarem tots aquests punts durant el nostre recorregut.