Entrada que inclou l'accés a les exposicions temporals i al pati interior del castell.
Aproximadament a 600 metres al sud-est de la ciutat de Bellinzona, al punt més alt del turó rocós on es troben les fortificacions, s'alça el castell de Sasso Corbaro, també conegut com a castell d'Unterwalden des del 1506 i castell de Santa Barbara des del 1818. L'estructura té una distribució senzilla: una planta quadrada que envolta un petit pati, els edificis, dues torres angulars –la torre de l'homenatge i la torre de guaita– i el pas de vianants emmerletat.
Dels tres castells de Bellinzona, aquest és l'únic del qual es coneix la data precisa de l'inici de les obres de construcció. Tot i que hi ha evidències documentades d'una torre de control i vigilància de l'entorn que data de finals del segle XIV, no va ser fins als primers mesos de 1479 que es va començar a construir el castell que encara es pot veure avui dia. Destinat a contrarestar les incursions cada cop més freqüents dels exèrcits confederats a la campinya de Bellinzona, la construcció del castell va ser duta a terme amb gran rapidesa –per ordre del duc– pel reconegut arquitecte florentí Benedetto Ferrini, que va morir de pesta a la tardor del mateix any. L'obra va ser finalment completada per l'enginyer ducal Gabriele Ghiringhelli.
A més de la seva funció defensiva principal, el castell de Sasso Corbaro també es va utilitzar com a lloc de detenció. En segles posteriors, després del 1798, abandonat a la seva sort, va començar a deteriorar-se; a principis de la dècada de 1870, el Cantó el va vendre a una empresa que tenia previst convertir-lo en un hotel, i uns anys més tard a tres famílies de Bellinzona que el van transformar en una residència d'estiu. Avui dia, acull exposicions temporals, com ara l'exquisida sala de fusta del segle XVII, coneguda com a “Sala Poglia”, que el Cantó va comprar el 1944 als hereus de la família Poglia.